Un viatge junts (II)
Se'ns gela la sang quan sentim aquesta veu que ens dona la benvinguda. Lògicament, tenim preguntes a la ment. Qui ha obert la porta? De qui és aquesta nau espacial? Des de fora, sembla que estigui completament buida i, efectivament, quan finalment ens atrevim a entrar-hi, després de rumiar-ho cadascun silenciosament una bona estona, constatem que no hi ha ningú a dins. Els dos estem molt encuriosits per tot plegat, per tot el que ha anat succeint en el passat més recent. No sabem a què ens enfrontem, però tinc la seguretat que comencem una aventura junts un altre cop. Estem drets, sense cap cadira de rodes. És la primera vegada en tota la nostra existència que ens veiem així, sense cap dolor físic, sense espasmes. Hem decidit explorar l'aeronau plegats. Tan bon punt veiem què hi ha a dintre, exclamem junts, al mateix temps: "És una autèntica passada!". Hi ha un sofà molt còmode, que afavoreix la percepció que som en un lloc càlid i acollidor. Aquí podríem parlar de tot i amb tota la tranquil·litat de l'Univers. Tant ella com jo estem ben al·lucinats per tot el que hem estat vivint fins ara. És un immens enigma al capdavall. Ens trenquem el cap intentant descobrir com caram s'ha obert la porta de la nau espacial si nosaltres no teníem cap clau per entrar-hi, ni tampoc no hi hem trobat res viu a dintre. Hi ha d'haver una explicació mínimament racional per a això. Tots dos estem en una postura pensativa amb el braç aguantant el cap. Al cap d'uns minuts, tinc una idea que pot explicar aquest misteri. En lloc de l'empremta de dit –el patró únic format per les crestes i els solcs a la superfície del dit d'una persona que normalment es fa servir per controlar la gent quan entra i quan surt d'una empresa–, hi ha un identificador d'éssers, un aparell molt revolucionari i futurista, mai vist en la història fins ara, que detecta l'essència particular d'un ésser viu. És a dir, tots som iguals, però amb les nostres diferències de manera de ser i sentir segons les experiències viscudes en el passat, que determinen realment com som en l'actualitat. En resum, un identificador d'éssers serveix per localitzar allò que es intel·ligible d'un ésser en concret. I en aquest cas som la Gina i jo els dos éssers a qui l'identificador ha fet cas, perquè la nostra energia està configurada per a aquesta nau espacial. És veritablement prodigiós el que globalment ens envolta. És per quedar-se sense paraules. El que és clar és que iniciem una nova etapa de la vida i que res tornarà a ser com abans. (continuarà)