Un viatge junts (VI)
Una vegada ens hem posat els vestits espacials, amb un aspecte més aviat terrorífic, em disposo a col·locar-me el casc per poder respirar per l'espai exterior. Però la Gina em diu, quasi cridant: "Atura't un moment, si us plau!". Jo, per descomptat, immediatament li faig cas, com no podria ser de cap altra manera. La Gina és una noia amb molt de caràcter i tossuda. Sempre ho ha sigut, com jo mateix. Tenim les coses ben clares, i per això connectem tan bé. Tot seguit em diu: "És que vull veure la cara tan preciosa que tens. A més, aquí a la Terra no necessitem cap màscara per respirar". Em poso ben vermell en sentir aquestes paraules seves tan boniques. M'apropo cap a ella molt feliç. Quan la tinc a un pam, ens mirem fixament als ulls. No podem contenir les llàgrimes de pura alegria. I de mica en mica, ella va tocant la meva cara amb les seves dues mans suaument. No puc evitar fer-li un petó a la galta del costat dret i ella em fa una rialla de les seves tan encantadores. Però precisament en aquest moment tan maco ens torna a venir aquella sensació tan bèstia de crueltat i de mal pur que ens impulsa a marxar definitivament de la Terra. I dit i fet, ens posem el casc i anem cap a la cabina on hi ha els comandaments per conduir la nau. Les escales mecàniques per on hem baixat fins a aquesta sala comencen a pujar en percebre la nostra intenció. No tenim temps per perdre ara mateix, així que, un cop a dalt, ens asseiem còmodament als seients i, un cop asseguts, se'ns posa automàticament un cinturó de seguretat molt consistent. Tot seguit, es desplaça del sostre lentament una pantalla plana enorme on es poden veure en ple detall tots els planetes del nostre univers. Però també hi surten tots els altres universos existents, amb bilions d'espirals de galàxies que volten a través de l'espai-temps. Hi apareixen totes les adreces possibles per viatjar a llocs desconeguts de l'espai-temps. Ara només falta engegar els motors i fugir d'aquest planeta. Al costat dels comandaments virtuals per controlar la nau, hi ha dos aparells que, per la forma, intuïm que són per posar-nos al cap. Una vegada posats, notem una petita vibració al cervell i immediatament després sabem perfectament com funciona tot: els dos aparells que hem trobat són transmissors de coneixement instantani, però estan dissenyats específicament per a nosaltres dos. Tenen el nostre nom pintat amb or de primera qualitat. Ja estem ben preparats per marxar d'aquí. Engeguem els cinc-cents mil milions de motors ultrapotentíssims de la nau, que van a la velocitat de la llum. Comencen a tota màquina. Plegats generen una energia extraordinària, ideal per anar per l'espai exterior. L'energia es crear a partir de la llum d'estrelles llunyanes respecte al punt on es troba la nostra nau a l'espai, a través una tecnologia que detecta la llum que emeten els estels. (continuarà)