Un viatge junts (IX)
Tot seguit ella em diu amb un to de veu alt: "No hi ha dret que em facis això!". Es queda pensant quines habilitats meves vol potenciar i veure. M'agafa de la mà per anar a un dels departaments del passadís principal de la nau on puguem estar amb calma. Passant a la vora d'un d'aquests departaments, notem un descomunal dolor intern que quasi ens tira a terra. Sort que no és així; ens aguantem mútuament. Cada cop ens queda més clar que hi ha alguna cosa malèfica en aquesta nau espacial que és entre nosaltres dos, que ens pot afectar poderosament i convertir-nos en uns autèntics sàdics i criminals. De fet, tant ella com jo, encara que no hàgim parlat directament sobre aquest tema, som ben conscients que aquesta possibilitat és ben real. En qualsevol cas, ara passem a veure aquest sector de la nau tan tenebrós, que ens fa autèntica por només d'imaginar-nos què pot haver-hi a dintre. Anem al departament més íntim, just a l'altre cantó del lloc més fosc. S'obre un portal que ens du a una sala on s'està calentet. Un cop ja hi hem entrat, de pressa es tanca automàticament la porta. La Gina rumia què em pot fer fer. Amb una veu absolutament totalitària, m'explica que hauré de fer cas de les ordres que surtin de la seva boca, amb agilitat i amb paciència. Al cap d'un minut, amb un to de veu una mica més tranquil i somrient per sota del nas, em diu que em despulli del tot. "Et vull veure sense cap peça de roba". Li faig cas, sense cap prejudici. Em quedo ben nu davant de la meva amiga. La Gina es queda ben al·lucinada. M'observa amb molta atenció repassant amb la mirada totes les parts del meu cos, sense deixar-se'n cap. Jo sento que soc completament inferior a ella en aquest moment. Encara porta aquell vestit tan monstruós que ens hem posat per sortir a fora de la nau. Només li puc veure la cara. Res més. Porta el control de la situació i no puc evitar cap acció que ella vulgui que faci. Té molt poder per dominar-me. M'ordena que m'ajupi i que em posi de quatre grapes igual que un gat. Immediatament em col·loco en la postura que em demana. La Gina, tota decidida, es treu els guants que s'havia posat per sortir a l'espai exterior. "No et pensis que ara em trauré cap més peça de roba", diu amb un somriure malèfic que fa por. Al pas següent, es posa just darrere meu i em clava una forta plantofada al cul amb les seves mans fredes. No m'esperava que em fes això, així que crido ben fort. M'ha quedat el cul totalment vermell de l'energia que ha posat en donar-me el cop. Després de tornar-hi, es dona per satisfeta i em vesteixo altre cop. La Gina i jo considerem que aquesta relació que tenim és justa i sobretot igualitària. (continuarà)